Vosaltres sou vegans? És una pregunta que ens fan tot sovint. Vegans, vegetarians, flexitarians… per a nosaltres no és la manera de veure-ho. Es tracta més aviat de plantejar-se quines decisions diàries adoptem en quan al menjar. Amb les nostres decisions sobre el que mengem estem recolzant a un tipus de productors o a uns altres. A un model o l’altre. Nosaltres, en aquesta web, hem publicat 19 receptes veganes (i no som vegans).
En aquest 2018 és més que evident que menjar carn indiscriminadament és un error. Cada vegada ens trobem amb persones sensibles a la degradació en que ha caigut la indústria càrnica i no volen formar part d’un sistema brutal de producció d’aliments. Aquestes persones som nosaltres, els vegans, vegetarians, o senzillament persones que estem reduïnt conscientment el consum setmanal de productes d’origen animal i aprenent a cuinar i a alimentar-nos més amb vegetals.
A alguns els sembla que això de la crueltat de la indústria alimentària amb els animals és quelcom nou, una altra moda. Potser perquè es multipliquen els documntals sobre el tema? El 1999 l’escriptor sudafricà J. M. Coetzee va publicar Les vides dels animals. Un text de ficció on la seva protagonista, la novelista Elizabeth Costello dóna una conferència a la Universitat d’Appleton. A la xerrada, estableix un paral·lelisme entre les granges industrials de producció animal i els camps d’extermini de persones de la Segona Guerra Mundial. Per ella, tan reprobable és exterminar altres persones per considerar-les races inferiors com criar, alimentar i matar animales per utilitzar-los com a carn. La polèmica està servida i les discussions segueixen fins avui.
Els quotidians vam llegir el llibre l’any passat i ens vam quedar tan impressionats que hem decidit fer un homenatge a J. M. Coetzee, amb una recepta amb el seu nom i una entrada dedicades al premi Nobel de literatura 2003. Coetzee és vegetarià i activista pro drets dels animals per varies organitzacions internacionals.
L’amanida Coetzee és una amanida mediterrània molt senzilla, elegant i alegre. A una base de cigrons li afegim textures i colors gràcies a la magrana i als daus d’alvocat. La rematem amb una vinagreta de llimona i, si volem sofisticar-la, fulles de menta fresca picada fina (tot i que no ho necessita). El resultat és un plat vibrant de colors vius i una textura cruixent, de sabors frescos i amables. Magrana, limona, alvocat. Una vegada més, la brisa de la Meditarrània al nostre plat.
- 400 g de cigrons cuits
- Una magrana neta i desgranada
- Un alvocat mitjà tallat a daus
- 1 llimona
- Oli d'oliva verge extra
- 1 cullerada de sucre panela, xarop d'auró o un altre edulcorant de la teva elecció
- pebre
- sal
- Per la base
- En un bol gran, barrejar els cigrons ben escorreguts amb els daus d'alvocat i els grans de magrana.
- Per la vinagreta
- En un flascó amb tapa, barrejar 2 cullerades de suc de llimona, 5 d'oli, una cullerada de sucre o xarop, mitja culleradeta de pell de llimona rallada, mitja culleradeta de sal i pebre al gust.
- Tancar la tapa i remenar fins que la vinagreta quedi avellutada.
- Incorporar a l'amanida i barrejar bé.
- Rectificar de sal i pebre
- Decorar amb rodanxes de llimona.
Toni i Javi cuinen diàriament a la recerca de la bellesa en la cuina natural. La nostra missió: convertir la cuina saludable en un model d'excel·lència culinària. 
Leave a Reply