Aquest estiu ha vingut a passar uns dies a l’Estret de Gibraltar el nostre amic Manel Muntada. Manel és l’autor del blog cumClavis, un mirall del seu treball com a gestor del coneixement. Àvid lector, excel·lent comensal i gran conversador, Manel és un home amb visió i fa anys que s’organitza la seva alimentació setmanal. Els dissabtes va a comprar al Mercat del Guinardó a Barcelona i cuina a continuació per a tenir els seus plats a mà i no dependre de menjars aliens. És a dir, és un petit quotidian cook. Ha volgut aprendre algun plat nou per a incorporar a les seves variacions de plats vegetals i l’hem posat d’auxiliar de cuina mentre preparem aquestes sumptuoses Pastanagues a la Moda de l’Estret.
Mentre neteja les pastanagues ens parla sobre la seva darrera lectura: “Antropocè: La Fi d’un Món” de l’investigador del CSIC Daniel Closa. L’Antropocè és l’època geològica actual on els efectes de l’acció humana en el planeta estan provocant canvis terribles: desforestacions massives, mars i rius de plàstics, la terra i el mar contaminats de pesticides i substàncies químiques, l’escalfament del planeta i el seu conseqüent canvi climàtic, etc, etc. La llista és tristament llarga i ens recorda, en aquests dies, la propera Vaga Mundial pel Clima, el 27 de Setembre. No ho dubtis: participa!
Manel ens explica una esgarrifosa anècdota esmentada en el llibre. Quan els paleontòlegs investigaven la fauna del Plistocè (l’època geològica anterior a l’actual) van trobar fòssils de mamuts, bisons, rinoceronts i altres animals anomenats grans mamífers i característics d’aquesta època. L’autor narra que quan els científics del futur investiguin l’Antropocè descobriran milions de fòssils d’una sola espècie: el Gallus, Gallus, més conegut com a pollastre. Els ossos de pollastre seran els fòssils característics de la nostra època. Sense comentaris.
Per a formar part de la solució, us animem a provar nous plats vegetals i us portem una recepta clàssica de la cuina de l’Estret: l’amanida de pastanagues. És un plat amb moltes variacions a banda i banda del mediterrani: al Marroc s’amaneix amb canyella, comí, llimona i coriandre; a Cadis amb all, julivert i vinagre de xerès; a l’Algarve portuguès, amb julivert, comí i olives negres. En qualsevol cas, el secret és fer les pastanagues al vapor i deixar-les al dente. És a dir, al punt exacte. La tècnica, en el text de la nostra recepta d’avui.
En la nostra versió, l’Amanida Tànger, mantenim les pastanagues en meitats per a poder veure la seva forma i colors intactes i per a gaudir amb el mos suculent. El resultat és una amanida de sabors i textures del mediterrani sud. Llimona i coriandre embolicant una salsa cremosa amb tocs d’all i comí. Un homenatge als dos mars que s’uneixen enfront de la ciutat de Tànger i als pobles que han habitat aquestes terres.
- 10 pastanagues de grandària mitjana
- 2 grans d'all
- 8 raves
- 1 llimona
- 1 branca de coriandre
- Per a l'amaniment
- ½ culleradeta de comí en pols
- 2 cullerades de suc de llimona
- 4 cullerades d'oli d'oliva verge extra
- 1 cullerada de suc de taronja
- 1 cullerada de Tahina crua
- Sal marina
- Netejar les pastanagues raspallant-les (o pelant-les) deixant les cues. Tallar per la meitat longitudinalment.
- En aigua sense sal coure les pastanagues al vapor i els grans d'all deixant-los al dente (8-10 minuts).
- Escórrer i deixar reposar les pastanagues en un bol amb aigua amb gel.
- Picar els dos grans d'all i ratllar la llimona
- En un flascó amb tapa barrejar l'all, comí, tahina, la la ratlladura i suc d'una llimona , el suc de taronja i l'oli d'oliva. Tancar la tapa i barrejar fins a obtenir una salsa homogènia.
- Emplatar les pastanagues. Amanir amb la salsa i el coriandre, i decorar amb els raves. Salpebrar al gust.
El punt de cocció ha de ser al dente. Per a això, comprova la textura punxant amb un escuradents. No deixar al vapor més de 12 minuts.
L'aigua gelada tallarà la cocció deixant les pastanagues al punt. Si no tens gel pots refredar-les diverses vegades en aigua freda.
Leave a Reply