Heu sentit parlar del flexitarianisme (o vegetarianisme flexible)? Un flexitarià és una persona que segueix una alimentació vegetariana però que, de manera ocasional, consumeix algunes quantitats de peix i/o carn. I com es menja això? Un vegetarià que fa trampa? O que no està suficientment compromès? Als quotidians ens sembla un bon debat: flexi sí o flexi no.
És clar que el vegetarianisme segueix creixent més enllà del petit grup de persones que eviten els productes animals per raons ètiques o personals. Una dada interessant és el consum de carn als EUA, que ha anat disminuint constantment en un 10 % per càpita des de 2007. Creix el nombre de persones que, com nosaltres, busca aliments més saludables i nets, lliures d’additius, pesticides i còctels químics innombrables. Els més joves ja han inclòs massivament en els seus codis d’identitat la cura per la salut, el medi ambient i el respecte pels animals. Pels quals ens agrada analitzar dades, la conclusió és irrefutable: l’abús de la indústria cárnica amb els animals i el medi ambient és senzillament intolerable.
I aquí és on el flexitarianisme i les campanyes de reducció del consum de productes animals juguen un paper important. Hi ha moltes formes d’iniciar la transició des del menjar industrial a una dieta més saludable centrada al món vegetal. Però no tothom pot fer-ho de cop i… per sempre.
Campanya Meat-free Monday y cançó promocional (2009)
Una de les iniciatives de més èxit en el Regne Unit és el Meat-free Monday (dilluns sense carn) llançada per Paul McCartney com una campanya mediambiental (no deixis de sentir el tema que l’ex-Beatle va compondre per a la seva promoció). Forma part d’un moviment internacional per reduir el consum de productes d’origen animal. Convertir-se en flexitarià o unir-se a moviments com el Dilluns Sense Carn és un canvi d’actitud, un primer pas important. A The Quotidian Cook creiem que la clau del canvi està en la presa de consciència individual i aquestes són oportunitats que val la pena recolzar.
En la recepta d’avui juguem amb el concepte de Carpaccio portant-ho a una dimensió vegana i mantenint la seva excel·lència culinària. La remolatxa marinada aporta un sabor rotund i tendre alhora. El nostre Parmesà de pinyons li dóna un toc de bosc mediterrani amb una textura cruixent i la rúcula refresca el plat amb la seva potència vegetal i lleugerament amarga.
Pots variar la presentació del plat i servir-ho com a entrant o com un snack irresistible. Un joc molt bonic i que sorprèn a qui ho prova. El plat és tècnicament molt senzill. La clau està a tallar la remolatxa en rodanxes molt fines i respectar el temps de marinat. Mira els detalls en els nostres consells culinaris al final de la recepta.
.
Pots fer aquest Carpaccio amb dos nivells de vegetarianismo: totalment vegà (de fet, crudivegà) o lactovegetarià (utilitzant formatge Parmeggiano en lloc del nostre Parmesà vegetal). Per allò de la flexibilitat…
- 1 remolatxa gran (7-10 cm de diàmetre), pelada i tallada en rodanxes molt fines amb una mandolina
- 2 cullerades d'oli d'oliva
- 2 culleradetes de suc de llimona
- 2 culleradetes de vinagre de pruna umeboshi
- 1 culleradeta de vinagre balsàmic autèntic (o ½ culleradeta de vinagre balsàmic + ½ de culleradeta de xarop de d'auró)
- 1 culleradeta de tamari
- 1 grapat de rúcula
- 125 gr de Parmesà de pinyons (o de formatge Parmigiano Reggiano)
- Oli d'oliva verge extra i mitja llimona per amanir
- Pebre negre
- Barrejar tots els ingredients líquids per la marinada.
- En un bol mitjà, barrejar la remolatxa i la marinada, assegurant-se que les rodanxes queden impregnades per tots dos costats.
- Deixar reposar a temperatura ambienti durant 6 hores, o marinar en el refrigerador durant la nit.
- Emplatar la remolatxa amb la rúcula i el Parmesano com es mostra en la imatge.
- Amanir amb oli d'oliva extra verge, un toc de llimona espremuda i pebre negre acabada de moldre.
Pots reemplaçar el parmesà amb un altre formatge de textura cruixent afaitant-ho en làmines molt fines o en forma de bastonets.
És fonamental mantenir el trio d'ingredients, remolatxa, formatge i rúcula per mantenir l'essència de sabors del plat. Si falta algun, ja no serà el mateix.
Toni i Javi cuinen diàriament a la recerca de la bellesa en la cuina natural. La nostra missió: convertir la cuina saludable en un model d'excel·lència culinària. 
Leave a Reply