Des de l’aparició dels aliments modificats genèticament, el blat de moro s’ha convertit en el símbol de la lluita pel dret a una alimentació natural. Avui, els Quotidian Cooks us portarem a esmorzar a Mèxic per a, entre chilaquil i chilaquil, parlar d’un cas exemplar d’activisme alimentari.
L’any 2007, tres-centes associacions ciutadanes van llançar la campanya nacional Sin Maíz no hay País. Dos anys després van fer una catifa a la Plaza del Zócalo de la capital, el D.F., amb un mapa de Mèxic fet amb 35.000 quilos de grans de blat de moro. Impressionant, veritat? Entre altres demandes, la de detenir el cultiu de blat de moro transgènic autoritzat pel govern. Després de cinc anys d’activisme, el 2013 el tribunal federal mexicà va ordenar el cessament temporal dels cultius de blat de moro transgènic en tot el país.
La Plaza del Zócalo de Ciutat de Mèxic coberta de blat de moro com a protesta contra la sembra de cultius transgènics. Els grans de blat de moro formen un mapa de Mèxic. 26 de febrer del 2009. AFP PHOTO/Ronaldo SCHEMIDT
La mateixa amenaça plana a tot el món. Als Estats Units, el setanta per cent dels aliments processats que hi ha en els supermercats contenen aliments transgènics. Davant aquesta situació, l’Enviromental Working Group (EWG) ha elaborat una Guia per evitar comprar aliments transgènics. A Europa, amb una normativa de seguretat alimentària més estricta que a Estats Units, no es permet la importació de blat de moro transgènic. Atenció, perquè això va a canviar si s’aprova el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership). Aquí deixem un element de reflexió i des del nostre punt de vista, d’acció. Quan ens varem plantejar aquest blog, varem decidir treballar per ajudar als nostres lectors a prendre decisions informades sobre salut i alimentació. Aquesta és una d’elles.
Tornem a Mèxic, ja que per entendre una mobilització així cal mirar al blat de moro amb els ulls ben oberts. El blat de moro és el cereal basi de l’alimentació a Mèxic i la realitat de la subsistència econòmica per a les famílies més humils. Però també és el símbol de les cultures indígenes. A la mitologia maya s’explica com els déus van fer als éssers humans de blat de moro blanc i blat de moro groc després d’intentar fer-los de fang o de fusta i rebutjar-los per defectuosos. L’origen mític del blat de moro dóna al seu cultiu un caràcter sagrat i fa del menjar mexicà una experiència més enllà dels sabors.
Per a nosaltres, la gran experiència culinària mexicana són els esmorzars. Sí, esmorzar a Mèxic és tot un festival: sucs o aigües de fruites tropicals: papaia, pinya, mamey… amb el seu plat de massa de blat de moro: tamales, enchiladas, chilaquiles… els seus ous, frijoles i salses picantes de chile serrà, árbol, ancho, cascabel… regat amb cafè color caoba de Veracruz o negre intens de Chiapas. Francament, difícil de superar.
Molt humilment anem a fer una variació del nostre desdejuni mexicà favorit: els chilaquiles. Tradicionalment, els chilaquiles són una forma d’aprofitar les truites de blat de moro que s’han quedat seques. Tallades en triangles i fregides, es transformen en un cereal cruixent, ideal per esmorzar… a la mexicana.
Aquesta és una versió vegana que afegeix mongetes azukis al blat de moro per completar els seus nutrients. Si us fixeu, moltes cultures ja combinen des de temps ancestrals els llegums amb els cereals, per aconseguir proteïnes d’alt valor biològic. Els azukis li afegeixen un sabor fresc, herbaci i molt de desdejuni al blat de moro.
L’Azuki és un llegum oriental que conté tots els aminoàcids essencials i té la particularitat que s’adapta perfectament tant a plats salats com a dolços. Amb elles també anem a fer postres. Té nombroses propietats relaxants i alcalinitzants sobre l’organisme i moltes vitamines del grup B. Podeu trobar les seves propietats nutritives en aquest enllaç a la web de la xef Mireia Anglada. En aquest mateix enllaç aprendreu a cuinar-les.
Per a aquesta recepta, podeu cuinar-les havent-les posat en remull la nit anterior o comprar-les ja cuites. També evitarem fregir les truites, sinó que les torrarem al forn fins que quedin cruixents. El tomàquet trossejat i l’alvocat, juntament amb els jalapeños o chiles serrans, li donen un toc refrescant, sí, malgrat el picant. Si no us agrada o no tolereu el picant, uns pebrots verds aniran de perles. A més, l’alvocat ens propociona greixos saludables, que tan necessàris són. Optativament, per als amics flexitarians, podeu gratinar-los lleugerament amb un formatge fundent de la vostra elecció, millor si tenen un alt índex de fusió, com el provolone italià o el halloumi xipriota. No són difícils de trobar.
Podeu servir-los de primer plat, d’acompanyament o, si us atreviu, en un esmorzar complet a la mexicana com a grandíssim homenatge a la gent de Mèxic i a les cultures del blat de moro.
- 1 got (250 g) d'azukis al natural o 500 g si són cuites
- 1 ceba gran, picada fina
- 1 cabeça d'alls
- 1 tomàquet gran o 12 tomàquets cherry rostits al forn, pelats i trossejats
- 1 jalapeño, o 1 chile serrà o 1 pebrot verd
- 1 alvocat
- 1 llima
- 12 truites de blat de moro tallades a triangles o, en defecte d'això, una bossa de nachos de blat de moro que siguin ben naturals, és a dir, els ingredients han de ser: blat de moro, oli i sal.
- Oli vegetal
- Sal i pebre
- Encendre el forn a 180-200 °C.
- Quan estigui a la temperatura, rostir els tomàquets i els alls (i els pebrots verds si triem aquesta opció) 25 min o fins que la pell es desprengui. Treure del forn i reservar.
- Simultàniament, en el mateix forn torrar les truites tallades en triangles durant 15-20 min. fins que estiguin cruixents. Reservar.
- Sofregir la ceba en oli fins que estigui transparent i comenci a daurar-se.
- Incorporar els tomàquets i els alls pelats i xafats que havíem reservat.
- Afegir el chile o pebrot, tallat fi.
- Ofegar uns minuts i abocar les azukis cuites. Barrejar amb l'alvocat tallat a daus.
- Finalment, afegir els chilaquiles i cuinar tot entre 3 i 5 min fins que els chilaquiles quedin entre tous i cruixents.
- Salpebrar i amanir amb el suc de la llima al gust.
Les truites en el forn poden cremar-se passats els 15 minuts. Has de controlar-les minut a minut per treure-les cruixents, no cremades.
És fonamental que els chilaquiles quedin cruixents. En afegir les truites al guisat no deixis que es passin, simplement que es barregin amb la resta d'ingredients i s'escalfin.
També podem agregar guacamole al final del plat, en lloc dels daus d'alvocat, o utilitzar uns tomàquets petits (cherry, per exemple) en lloc de tomàquets grans.
Com a salsa d'acompanyament, li va molt bé la de chipotle o bec de gall, o en una versió més contemporània, una salsa elaborada amb tahine, suc de llima o llimona, cúrcuma, aigua i sal.
Toni i Javi cuinen diàriament a la recerca de la bellesa en la cuina natural. La nostra missió: convertir la cuina saludable en un model d'excel·lència culinària. 
Leave a Reply