Últimament, als quotidian cooks ens preocupa l’abús del terme superaliments. Que si les baies de goji o la cúrcuma són superaliments i guareixen no se sap quantes malalties… I per què no la llimona? Tan beneficiosa per al metabolisme pel seu alt contingut en vitamina C i les seves propietats antioxidants i alcalinizants. O les nous? Riques en omega-3, omega-6 i serotonina, que ens dóna aquesta sensació de benestar i relaxació després de menjar-les. Quan parlem de Cuina Natural, també volem dir cuina conscient, no desbordada per les modes culinàries, sinó portada de la mà de la tradició cultural, la proximitat dels aliments i el coneixement de les seves propietats nutritives.
Òbviament, és una sort poder incorporar nous aliments a la dieta i la novetat de sabors, colors i textures ens proporciona una satisfacció psicològica que forma part del benestar en l’alimentació. No obstant això, els anomenats superaliments, de moment, són un fenomen social i de consum. Nosaltres recomanem analitzar els components dels aliments i les seves funcions en lloc de deixar-nos portar per campanyes de màrqueting que solen ser excessives. Des de 2007 la normativa europea sobre etiquetatge prohibeix utilitzar el terme superaliment o descriure propietats guaridores que no hagin estat verificades en proves clíniques.
A la recepta d’avui us donarem un exemple de com utilitzar les propietats nutritives d’un aliment poc conegut, l’espirulina, per equilibrar una dieta exclusivament vegetal, la qual cosa coneixem com a dieta vegana. L’espirulina és una microalga unicel·lular d’estructura helicoïdal que és una fàbrica de nutrients en miniatura. No hi ha un altre aliment al planeta amb tan alta concentració de proteïnes per gram, la qual cosa és molt interessant quan s’és vegà. Podeu veure les propietats de l’espirulina en aquest magnífic article de Crudivegania. Si sou més visuals, us recomanem aquest documental:
Tràiler del documental Spirulina, The amazing Algae. Vangelis Tremopoulos 2011.
Per a aquesta recepta (adaptació de la Crema de Bròquil i Espirulina de Montse Vallory) utilitzarem els següents ingredients: el romanesco, la col kale morada, llimona ecològica del nostre propi hort, flocs de civada i alga espirulina en pols. El romanesco és una varietat de la coliflor de sabor més suau que impacta per l’estuctura de les seves flors en fractals. És deliciosa en amanides, crua, a la planxa o simplement feta al vapor.
El disseny d’aquesta recepta és molt intel·ligent ja que el romanesco i la llimona, amb el seu gran contingut en vitamina C, multiplicaran l’absorció del ferro de la kale. L’espirulina i el romanesco sumen una gran aportació de proteïnes, fent d’aquesta crema un plat molt energètic. La crema té una textura avellutada, de sabor molt suau i fresc que contrasta amb l’accent cruixent de les llavors germinades de porro. Aquest plat té moltes virtuts. A l’hivern ens confortarà i a l’estiu, sorprenentment, ens refrescarà amb els seus aromes cítrics i molt vegetals.
- 1 romanescu
- 2 o 3 branques de col kale verda o morada
- 1 ceba
- 1 gra d'all
- 3 cullarades de flocs de civada
- 1 cullarada d'alga espirulina en pols
- 2 cullarades de suc de llmona
- Ratlladura de la pell de la llimona
- Sal, pebre blanc i oli d'oliva verge extra
- Brots d'userda per decorar i donar un toc cruixent
- Tallar el romanescu en floretes i rentar lleugerament sota l'aixeta amb un colador.
- Treure la tija de les branques de kale i tallar en trossos de uns 2 cm.
- Pelar i tallar la ceba a quadradets.
- Aixafar el gra d'all, pelar-lo i tallar-lo a làmines.
- Saltar la ceba fins que estigui transparent.
- Afegir al saltat la col kale i cuinar uns 3-4 minuts més.
- Afegir les floretes de romanesco, les 3 cullarades de flocs de civada i posar aigua fins cobrir.
- Salpebrar i cuinar durant 5 minuts.
- Apartar del foc, afegir el suc de llimona i l'alga espirulina i triturar fins a obtenir una consistència fina.
- Decorar amb els brots d'userda i ratllar la pell de llimona per sobre,
Leave a Reply