Shakshuka

Avui els quotidians us portem un plat llegendari, la Shakshuka, emblema de la cuina mediterrània oriental. La shakshuka és un plat d’origen… d’origen… desconegut? Els quotidians hem dut a terme una mica d’investigació i hem acabat marejats, doncs tothom s’atribueix al seu origen: Tunis, Iemen, Israel, Argèlia, el Marroc, Libia, Turquía…

La veritat és que està tant bona, és tant fàcil de fer i té tanta personalitat que tothom es vol atribuir la seva creació.  Ens sembla una polèmica amb cap mena d’interès i ens recorda d’altres semblants (per exemple, la maionesa). El fet és que la discussió revela la genialitat del plat i que ha estat perfeccionat durant segles. La shakshuka és un plat tradicional de la Cuina Sefardita i va viatjar a travès de l’Estret de Gibraltar al nord del Marroc, extenent-se amb les successives migracions de la població jueva pels païssos de la Mediterrània.

El plat té tantes versions com nacionalitats (i com cuiners). A Argèlia i el Marroc es prepara sense ous, a Tunis amb Merguez, una salsitxa amb moltes espècies. A Líbia amb Gideed (carn de xai curada). Al Iemen es serveix amb Zhough, la salsa verda nacional elaborada amb coriandre, cardamom i xilis verds. A Israel es serveix molt picant i es fa amb pebrots verds i a Turquía els ous s’incorporen remenats, en lloc de sencers.

Quasi tot és possible sempre que partim d’una base de pebrots, tomàquets, espècies i herbes aromàtiques. La shakshouka es cuina al mateix recipient on es serveix i els ous es fan al punt dins de petits nius que fem a la mateixa salsa.

La nostra shakshuka l’aromatitzem amb llorer, farigola i coriandre, sabors frescos i alegres. Portem el plat a les costes africanes amb el comí en gra i la Harissa marroquina (ull amb el picant!). Un homenatge al llum intens de les cuines del sud de la Mediterrània.